HISTORIA.

Ja baixen les tomasines,
en la ma'l costat,
dient-los a les fadrines
mireu-me la rosa que porte en lo cap
Porte sabata en devilla
la calsa en ramell
vixca la flor del sombrero
corbata y chaleco y el bon saragüell.
En el retratet estic,
en les cames ben plantaes.
En la maneta al costat, y les calses ramechaes.

Una de las cancioncillas populares alcoyanas más encantadoras es la que describe el paso de las Tomasinas por las calles de la ciudad en Fiestas de San Jorge.
No de las Tomasinas de hoy, por supuesto, sino de aquellas del bicornio con ramillete de flores que desfilaron orgullosas a lo largo del siglo pasado, que se extinguieron en los albores del siglo veinte y que renacieron por breve espacio de tiempo durante la postguerra, para desaparecer después, en su aspecto decimonónico, con disconformidad y nostalgia por parte de muchos, mientras otros aprobaban el nuevo paso dado por la Fiesta en la recuperación de su carácter medieval.

Las Tomasinas de hoy, no tienen nada que ver con aquellas Tomasinas del bicornio con ramillete de flores que desfilaron orgullosas a lo largo del siglo XIX, y que se extinguieron en los albores del siglo XX y que renacieron por breve espacio de tiempo durante la postguerra, para desaparecer después, en su aspecto decimonónico, con disconformidad y nostalgia por parte de muchos, mientras otros aprobaban el nuevo paso dado por la Fiesta en la recuperación de su carácter medieval. Las Tomasinas de hoy no son las de los siglos XVlll y XIX, eso es evidente, pero son las herederas de su amor por las fiestas y de su altanero desfilar por las calles de Alcoy el 22 de abril de cada año.
La fila Tomasinas, si prescindimos de los paréntesis y reformas que la han llevado a lo que es hoy, la filà ya aparece en la primera acta que conserva la Asociación de San Jorge, de mayo de 1839 con el Nombre de "Tomasino", año en que su primer tro era José A. Pastor.
En 1858 apareció otra filà de Tomasinas, por eso se hablará en Alcoy de Tomasinas Viejas y de Tomasinas Nuevas. Las dos desaparecieron a principios del siglo XX, concretamente en los años 1906 y 1908.

En 1940 se volvió a reconstituir la fila Tomasinas, aunque no salieron a la Fiesta hasta 1942. En aquel momento vestían el mismo diseño de las antiguas Tomasinas Viejas, es decir, pantalones cortos, por bajo de las rodillas, zapatos con hebilla, calzas bordadas, blusón blanco, chaqueta marrón y bicornio. 

Como arma utilizaban la alabarda de las Tomasinas Nuevas.
Al mismo tiempo reintrodujeron una de las "cançonetes" alcoyanas más populares y mas encantadoras en la que se describe el paso de las Tomasinas por las calles de la ciudad en Fiestas de San Jorge:

Su indumentaria, las formas del original diseño de las Tomasinas, no chocaba en las fiestas de principios del siglo XIX, en las que convivía con filaes de “Romanos”, “Capellanes” y “Angeles”, mucho más disparatadas si cabe que la de Tomasinas, pero sí resultaría fuera de lugar en las de hoy. Se componía de calzón por debajo de las rodillas, elegantes zapatos de hebilla sobre las medias bordadas, blusón y chaqueta, completado el conjunto con un bicornio que se adornaba con un ramillete de flores, en el que destacaba la rosa.

El diseño ha sido considerado como originario de mediados del siglo XVIII, conectado con el traje popular, ya que en esos momentos el traje guerrero era bastante más sofisticado y adaptado a la lucha que el usado por las Tomasinas.

Uno de los elementos que determinan esta datación es precisamente el bicornio, muy característico de esta época. Por otra parte, en las observaciones realizadas por Llobet y Vallosera a mediados del siglo XIX se cita muy especialmente a las Tomasinas, y es este cronista de la Fiesta quien da una explicación al nombre de la fila, basada precisamente en la indumentaria, y más concretamente en el hecho de que, según él, su chaqueta, corriente en la España del siglo XYIII, era igual a la de los labradores suizos, denominada «tomasina».
Esta explicación serviría también para darle coherencia al hecho de que esta sea una fila con nombre femenino, a cuyos miembros se denomina también, por analogía, en femenino.

La utilización de un traje con estas características no les gustaba, ni a ellos ni al público en general, ya que hacía años que estaba implantado en la Fiesta el carácter medieval de las filás de cristianos.

Es por eso que en 1954 se aprobó un nuevo diseño, obra de Rafael Guarinos Blanes. 
Ahora se representa un caballero medieval con una túnica decorada con listas verticales, en los que alternan dos tonos de azul, capa roja y un casco metálico con una airosa pluma roja. No obstante, aún queda algo de las antiguas indumentarias, como es la alabarda y el gesto de la "ma al costat". 

En fiestas les acompaña la banda de música Agrupación Musical Serpis (Alcoi). 

En el año 2005 tuvieron el último Capitán en la persona de Amado Chinchilla Martínez y el año 2004 el Alférez, que fué Rafael Blanquer Segura. 

El actual Primer Tro és Gilberto Jover Verdu.

FESTES DE MOROS I CRISTIANS EN HOMENATGE A SAN JORDI MARTIR. 

Els antecedents de la Trilogia Festera Alcoyana els trobem als alardos de 1570 i els simulacres de batalla de l'any 1668, junt a les Processons i les guerres de dos tropes amb trabucs. Gràcies a la pólvora se li va fer un homenatge a Sant Jordi per la seua intervenció miraculosa en la batalla de 1276 en la que el cabdill moro Al-Azraq va morir. Desde l'Edat Mitjana Alcoi és una vila cristiana gràcies a aquella revolta que van guanyar els cavallers de Jaume I. A mitjans del segle XVIII les Festes Patronals es van consolidar les funcions de soldadesca com a festeig popular. Les companyies militars

eren lúdiques durant les Festes i havien perdut el seu ús com a contratacants dels pirates a les zones amb mar. Les companyies militars començaren a dir-se filaes a les comarques de la Serra Mariola. Testimonis de la Soldadesca van ser pobles com Oriola, Bocairent, Castalla,Cocentaina, Sax, Villena, Petrer, Banyeres, Biar, Ibi, Onil i per suposat la nostra ciutat: Alcoi. A partir del model previ de Soldadesca es va originar la nova festa ,variant en forma i contingut pel context històric que s'estava vivint: La industrialització i la burgesia liberal com a classe social motora de la societat. Els simulacres de batalla passen a ser una dramatització dividida en tres dies. Aquest model es desenvolupa a Alcoi a partir de 1741.
A la primera meitat del segle XIX les Festes agafen força gràcies a que els grans empresaris alcoyans reforcen les filaes. Les seus socials de les filaes estaven plenes de obrers i gent de la classe treballadora. De fet moltes filaes van ser fundades en fàbriques. En l'any 1839 apareix per primera

vegada el nom de Associació de Sant Jordi en la primera acta d'una reunió de la entitat organitzadora. El creixement urbà i econòmic d'Alcoi permet gastar diners per lluir-se i participar en una festa moderna que va transformar l'antiga Soldadesca en una seqüència festiva completa en honor a Sant Jordi.
En la primera acta de l'Associació de Sant Jordi apareixen 23 filaes (10 mores, 13 cristianes) i 7 cavalleries que acabarien sent filaes al segle XX

(4 mores i 3 cristianes). Les filaes mores eren: Primera de Llana (actual filà Llana), Sultans(actual filà Judíos), Segona de llana (actual filà Miqueros), Tercera de llana (actual filà Xanos), Quarta de llana (actual filà Cordoneros), Cinquena de llana (desapareguda filà Tapiadors), Sisena de llana (desapareguda filà de Juan) Setena de llana (desapareguda filà Marroks) Huitena de llana (desapareguda filà Bacora) i Primera de Seda (actual filà Verds). La denominació “de llana” es va perdre en favor dels noms popular pels que la gent coneixia a les filaes (per exemple tots coneixien a la Tercera de llana per filà Chano o la Quarta de llana per filà Cordón) Les cavalleries mores eren: Àrabes, Palestinos, de Francisco Tormo i Africans. Les filaes cristianes eren: Capellans, Somatenes, Romans,Antiga Espanyola, Primera de Tomasines, Estudiants, Andaluces, Mariners,Asturianos, Cides, Antigua Inglesa, Segona de Tomasines, Antiga Veneciana. Les cavalleries cristianes eren: Húsars, Llançers i Austríacs.
Si la Festa sols necessita l'existència de dos bàndols (el moro i el cristià) perquè hi ha tantes subdivisions en filaes? Simplement perquè al segle XIX l'esperit democràtic proclamava una participació oberta i algunes
filaes canalitzaven idees polítiques com a nexe d'unió entre els components. A Alcoi la ideologia absolutista, liberal, conservadora i carlista tenien una connexió amb determinades filaes. Per exemple la filà Navarros va sorgir dels carlistes seguidors de Carles V a mitjans del segle XIX, al igual que la desapareguda filà Vizcainos. La filà cristiana dels Capellans s'inspirava en l'església catòlica de la època i en el rector Merino que va defendre una sublevació. Les filaes Maseros i Andaluces estaven inspirades en els llauradors valencians i els contrabandistes propis de la Guerra d'Independència del francés. Altres països europeus també van servir d'inspiració per a algunes filaes com les Tomasines Noves (Suïssa) o els Garibaldinos (Itàlia).En 1865 es va fundar la filà Beduïnos que va canviar de nom perquè filà Magenta era més popular entre els alcoyans degut al color dels bombatxos. Amb la Revolució del Petroli, que va acabar amb l'alcalde Agustí Albors conegut com “el pelletes” va nàixer la filà Ligeros en 1873, preparada per a viure el VI Centenari de la Festa en 1876. Filaes desaparegudes com Cavalleria de Peaco, Cavalleria de Sequetes, Romanos, Moros Elegants i Rifeños també van participar en el VI Centenari de l'aparició de Sant Jordi, celebrada l'any 1876.
No és fins al segle XX quan comença un procés de medievalització de la

Festa, adequant els trages de les filaes a l’Edat Mitjana. Són exemple les filaes Gusmans, Vascos i Marrakesch, totes amb dissenys del propulsor del canvi a l'estètica medieval: Francisco Laporta. Altres filaes nascudes a la primera dècada del segle XX són els Mudéjars i Abencerrajes (1903 i 1904). Als anys 20 es van fundar dos filaes: Muntanyesos en 1921 i en 1925 la filà Mozàrabes amb l'apodo de Gats. Durant la Segona República Espanyola la filà Almogàvares va aparèixer amb el nom de Asturs i l'apodo de Llaganya perquè al fundador li ploraven molt els ulls l'any 1933. Encara que desde 1886 existia la Cavalleria de Realistes no es fins a 1926 quan es converteix en filà amb dret a tindre càrrec de capità moro i alférez moro. S'apunten al bàndol moro les filaes Realistes (1886) i Berberiscos (1869) que abans havia sigut la Cavalleria de Bequetes i a partir de 1926 desfilarien els últims en l'Entrada Mora fins que es va instaurar la Roda l’any 1980. 1980 també va ser l'any de fundació de la filà Benimerines. La filà més jove de les Festes d’Alcoi va ser aprovada per l'Associació de Sant Jordi després de varies peticions durant els

anys 70 com a Primera de Tergal. Durant la postguerra, en el dur any de 1945 va eixir per primera vegada a les Festes d'Alcoi la filà Cruzados, encara que el nom inicial era filà Bravos. La filà Alcodianos estava present en les Festes de 1911 però va desaparèixer i els alumnes del Col·legi Salesians la van refundar en 1960 representant els antics pobladors de la vila
medieval d'Alcoi. Però més va tardar en

refundar-se la filà Aragonesos. Perquè ja en 1859 es nombrava a les actes de l'Associació de Sant Jordi a la Antigua Aragonesa i després de altibaixos al segle XX perd l'existència i el seu
ordre d'antiguitat abans de la Guerra Civil. Gràcies a Luis Solbes i als habitants del barri de Batoi la filà Aragonesos va tornar a eixir a les Festes d’Alcoi en 1961. La filà tenia pensat anomenar-se Ballesters i per això la seua arma és la ballesta. Les filaes Aragonesos (1961) i Benimerines (1980) van completar les 14 filaes del bàndol cristià i moro de les Festes d’Alcoi.

San Jordi retablo que dona entra a la Fila.