Ja baixen les Tomasines en la ma al costat, dient-los a les fadrines mireu-me la rosa que porte en el cap. Porte sabata en sivella, la calça en ramell. Visca la flor del sombrero, corbata i xaleco i el bon saragüell". Aquesta cançó típica d'Alcoi descriu la desfilada de l'antiga filà Tomasines. Ja al segle XVIII portaven amb orgull el sombrero amb flors i van ser una de les filaes més volgudes del segle XIX. La filà Tomasines Velles ja apareixia a la primera acta de l'Associació de Sant Jordi, datada en 1839. És una de les poques filaes a les que se'ls nombra en femení. Són "les Tomasines", junt a la Llana i la Magenta. La seua indumentària convivia amb altres filaes anacròniques com els Capellans, Somatenes, Garibaldins, Estudiants o Romans. Era l'estil decimonònic d'unes Festes de Moros i Cristians que encara no es preocupaven per recrear la història i el segle XIII amb fidelitat. El costumisme era més comú, sobretot en les filaes cristianes.
El trage primitiu de la filà Tomasines Velles era una còpia dels caçadors de Suïssa del segle XVIII. Estava compos " at per unes calces roges, sabates elegants, blusa blanca, jaqueta marró amb botons i un pantaló curt de color negre i molt ajustat. Al sombrero negre lluïen clavells de color roig i blanc que els aportaven un aspecte primaveral i desenfadat. La filà Tomasines es va refundar en 1850, desprès d'uns anys sense desfilar per motius econòmics. En 1851 la filà Tomasines Velles va tindre un alférez cristià, com també passaria en 1886. La filà Tomasines Velles ocupava el primer lloc en l'ordre d'antiguitat, fins hi tot per davant de la filà Andaluces.
Va haver en 1858 una sèrie de problemes interns que van dividir a la filà Tomasines i els festers es van separar en dos grups. L'Associació de Sant Jordi va aprovar en aquell any la denominada "Segona de Tomasines". Però prompte la filà va ser batejada com a filà Tomasines Noves, guanyant-se l'estima dels alcoyans. El disseny, també anacrònic, va ser presentat per Jorge Sempere. L'escissió no va afectar a la filà Tomasines Velles, que veia a l'altra filà com un germà bessó. Tal volta la filà Tomasines Noves si va tindre cels i la rivalitat es va fer palpable en 1870. La Segona de Tomasines va voler fer uns càrrecs memorables en 1871 i 1872, amb la idea d'eclipsar els rics trages dels capitans de la filà Tomasines Velles. Els dissidents van voler canviar d'arma i portaven una llança, mentre que les Tomasines Velles tenien trabucs. Altra diferència de les Tomasines Noves eren els saragüells negres i que portaven un tricorni sense flors. Les Tomasines Noves eren més coloristes ja que portaven xaleco groc, camisa blanca i jaqueta marró. A les Tomasines Noves els agradava molt ensenyar les pantorrilles, així que cal pensar que moltes voltes es llevaven les calces.
En 1895 la filà Tomasines Noves va tindre l'alferecia cristiana i el primer càrrec tomasina del que es conserva foto és del capità cristià 1896. Salvador Colomina Soler va vestir el mateix trage que el seu rodella: Jaqueta amb brodats daurats i xaleco luxós. Van compartir càrrec amb l'alférez cristià de la filà Cides, que en aquell moment tampoc portava trages medievals i semblaven mosqueters francesos. De fet el capità cristià de 1896 recorda prou al general Napoleón Bonaparte i als monarques d'altres imperis europeus de finals del segle XVIII.
Les 2 filaes de Tomasines gaudien de gran èxit al segle XIX. En 1864 la filà Tomasines Noves era la més nombrosa del bàndol cristià. Tenia 62 festers mentre que la filà Tomasines Velles tenia 48 festers. Aquesta antiga filà del bàndol cristià va tindre l'alferecia cristiana en 1902, disfrutant del bon temps d'aquell mes d'abril. José Abad Casasempere va desfilar a cavall i va voler repetir en 1903. Com a capità cristià, el conegut com "Fomento", portava un trage de burgès del segle XVIII, amb bicorn negre. El mocador blanc, el xaleco amb roses dibuixades i la jaqueta negra amb brodats van ser molt alabats. Els pantalons negres ajustat eren un poc més llargs de lo habitual i tapaven els genolls. José Abad "Fomento" va ser molt volgut i era un model a seguir entre els membres de la filà.
Seguidament dels càrrecs de les Tomasines Velles vindrien els de la filà Tomasines Noves. L'alfèrez cristià homònim de 1904 va ser Lorenzo Moltó. El fester lluïa un bigot molt propi de principis del segle XX i un tricorn. El trage seguia l'estètica de la filà, amb pantalons curs i calces brodades, però la jaqueta i el xaleco van resultar un poc repetitius. La capitania cristiana 1905 de la filà Tomasines Noves va ser criticada per veure's molt antiquada i poc original. Els temps havien canviat i amb la creació de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi es va apostar per un major historicisme. En aquell any Francisco Laporta dissenyava el trage de la filà Gusmans, la primera d'estil guerrer. Els aires renovadors i la preferència del públic per una estètica més medieval va fer que les Tomasines Velles s'extingiren en 1906. La filà Tomasines Noves també va perdre el seu protagonisme ràpidament i va desaparèixer en 1908. La filà Tomasines Noves va existir durant 50 anys exactament, encara que no va participar en 1874 i 1875 per les conseqüències de "La Revolució del Petroli".
Però la filà Tomasines Velles mai va caure en l'oblit completament i abans de la Segona República Espanyola ja es parlava d'una refundació. La fratricida Guerra Civil de 1936 va parar tot allò relacionat amb les Festes de Sant Jordi durant 3 anys. En 1940 començava la dictadura militar de Francisco Franco i els valors del passat es restituïen. Aquest ambient conservador va propiciar els records d'aquella filà Tomasines, mentre que en la postguerra es reorganitzaven les filaes. La filà Visigodos no va poder reaparèixer, però a canvi es va sembrar la llavor d'altres filaes cristianes: Tomasines (1941), Muntanyesos (1942) i una mai vista anteriorment com era la filà Cruzados (1945). El disseny clàssic tomasina ja es veia passat de moda en 1940, fins hi tot tenint en compte el retrocés cultural i social que va suposar el franquisme. La filà Tomasines resultava fora de lloc, però era apreciada pels més tradicionals. A més a més va tornar a ser molt popular la lletra de "Carrer Major cap a baix, baixaven les Tomasines, en la maneta al costat, fent música a les xiques. Nosaltres eixim a la Festa com si fórem oronelles i si pregunten qui som, som les Tomasines Velles. Ja baixen les Tomasines en la ma al costat, dient-los a les fadrines mireu-me la rosa que porte en el cap. Porte sabata en sivella, la calça en ramell. Visca la flor del sombrero, corbata i xaleco i el bon saragüell”.
L'aparició del trage de tomasina vella en una Entrada Cristiana de reminiscències medievals va causar furor entre el públic, però també va ser prou criticat per altres sectors. El ressorgiment de la filà Tomasines se li deu a la Societat Recreativa El Serpis, que organitzava actes benèfics. L'entitat estava molt conscienciada amb la pobresa i en ella quedava algun socialista, així que estava vigilada pels falangistes i corria el risc de desaparèixer. La única solució va ser reconvertir la Societat Recreativa El Serpis en una filà cristiana, ja que no s'autoritzaven més filaes al bàndol moro. El fill del capità cristià 1903, Emilio Abad, va oferir el disseny de tomasina vella per a la pretensió de la Societat Recreativa El Serpis i va ser acceptada. Eugenio Valls, Enrique Soler, Camilo Sempere i altres van gestionar la refundació. La filà Tomasines es va estrenar a la Glòria del Diumenge de Resurrecció de 1941, però no va participar en la Trilogia Festera Alcoyana fins a 1942. La reestructurada filà Tomasines mantenia la idiosincràsia del trage de tomasina vella, però va haver un xicotet canvi: El trabuc per la llança de la filà Tomasines Noves. Elies Pérez va ser el primer tro que va lluitar contra els problemes econòmics i la falta de teles per a confeccionar els trages oficials, sent substituït per Rafael Santonja. Però la gent ja havia creat expectatives i en les Entraetes d’abril de 1942 tots cantaven la cançó de "Ja baixen les Tomasines". Moltes filaes patien falta de recursos, però la filà Tomasines tenia moltes ganes d'eixir al carrer i per fi van omplir de nostàlgia l'Entrada Cristiana 1942. No obstant, un trage tan anacrònic i desfasat va frenar que els socis s'apuntaren a la filà Tomasines, posant en perill el seu futur. Per a assegurar la supervivència de la filà es va adornar la capa amb seda blava, però aquest detall no va ajudar en 1944.
L'alférez tomasina de 1950 va tindre el privilegi de ser el primer en disparar el dia els Trons. Una remodelació de l'Alardo permetia que a partir de 1950 l'alférez moro i l'alférez cristià s'enfrontaren en la batalla i utilitzaren pólvora, trabucs i espases. Un dret que es manté hui en dia i que va començar amb Enrique Soler Oltra. El popular "Fleta" va recuperar un trage molt controvertit, inspirat en el rei Lluís XIV de França. Va desfilar a cavall amb sombrero d'almirant i peluca blanca. Els brodats de la llarga jaqueta verda brillaven amb el sol per estar fets de fil d'or. Encara que a Fleta li agradava molt cantar zarzueles, el seu boato es va ambientar més en el segle XVI, quan les monarquies absolutes dominaven Europa. A Enrique Soler li agradaven els trages d'altra època sense reminiscències guerreres i si del luxe dels palaus. Va destacar la carrossa de les menines amb un pavo real i arbres en flors. L'esquadra de negres tampoc va passar desapercebuda, amb una estètica pirata poc vista a les Festes d'Alcoi, però que si es podia veure en poblacions properes com Muro. La filà Tomasines era molt xicoteta, però mostrava la seua solidaritat amb els més desfavorits.
Enrique Soler anava a ser també el capità cristià 1951, però una lesió en el tendó no li permetia caminar ni ser genet. Vicente Guillem el va substituir, ja que era un fester que sabia muntar a cavall. Les Entrades de 1951 van tindre un temps inestable, però la pluja va afectar més al 23 d'abril. Es van ampliar les Festes de Sant Jordi fins el 25 d'abril, dia en que la borrasca va impedir fer l'Ambaixada Mora. Vicente Guillem Llorens va seguir l'estela de l'alférez cristià 1950 i va lluir un trage que recordava al rei Lluís XV de França, també amb peluca blanca. Tot el boato de la capitania tomasina recreava els jardins i fonts de Versalles, amb princeses i xiquets sobre palanquins. La fatalitat de Fleta al quedar-se sense ser capità cristià 1951 no li va impedir eixir al boato en una carrossa amb l'escut dels Regnes d'Espanya. La riquesa i bellesa de les favorites contrastava amb una esquadra de negres de corsaris. Cada esquadrer portava la camisa d'un color i un mocador amb la calavera tan distintiva dels bucaners. Eren anys de molts canvis i reflexions per a la filà Tomasines. Fins hi tot es va voler canviar el nom de la filà per "Cavallers de Sant Jordi", però no va prosperar perquè la denominació Tomasines estava molt arrelada als alcoyans i alcoyanes.
El trage de la filà Tomasines no s'adaptava al concepte historicista d'Entrada Cristiana que s'havia implantat en Alcoi i en 1954 es va prendre la dràstica decisió de triar un nou disseny, aquesta volta d'estil medieval. L'escollit va ser el de Rafael Guarinos, amb una túnica a ratlles en 2 tonalitats blaves que va sorprendre molt. El casc daurat amb ploma roja, la cotamalla, les xapetes daurades i el cinturó de cuero marró li donaven un aspecte de participant d'una Justa de l'època. En l'escut al pit s'incorporava un drac de cua de peix, però es van apropiar de la rosa com a símbol de la filà. Un trage bonic que es rematava amb una capa roja i la mateixa arma: Una llança que els permetia moure's amb tanta delicadesa com les antigues Tomasines Noves. En la Glòria de 1954 es va presentar el nou trage tomasina, amb un blau més obscur que l'actual però de la mateixa qualitat plàstica. Encara que el trage antic va tindre molts retractors, no tots volien la seua desaparició perquè es perdia part del folklore alcoyà. La polèmica va arribar fins als articles d'opinió del periòdic Ciudad. Fins hi tot es plantejava si s'havien de llevar tots els anacronismes festers, incloent els més volguts com les filaes Andaluces i Maseros. Alguns veterans tomasines es van desapuntar com a protesta pel trage i ja no van poder acompanyar al Sant Jordiet 1955. El xiquet Jesús Colomina Jordà va representar al patró d'Alcoi de casualitat. El bequetero Adolfo Bernabeu anava a ser Sant Jordiet en 1954 i 1955, però el seu pare, un important industrial alcoyà li va cedir el càrrec al fill d'un dels seus treballadors. L'agraciat va ser Jesús Colomina, tenint el suport de la filà Tomasines. El trage romà destacava per la corassa daurada amb una creu cristiana, les plomes roges del raspall del casc i les tires de cuero marró de la falda blanca amb brodats.
El primer tro dels anys 60 tenia una personalitat molt oberta i entusiasta, així que va fomentar el creixement de festers de la filà Tomasines. L'alferecia cristiana 1962 va servir per a que molts joves s'apuntaren participant primerament en el boato i desprès s'integraren com a membres de ple dret. Amb la nova indumentària tomasina es va decidir fer un seguici medieval, amb favorites vestides de castellanes. Rafael Cantó Vañó va portar un trage guerrer com mai s'havia vist en la filà Tomasines. El blau marí de la túnica, la capa roja i el casc amb plomes l'identificaven al 100% amb la filà Tomasines. L'alférez cristià 1962 va desfilar a cavall en un migdia solejat, fet que va contribuir als tallons produïts pels relaxats festers. De fet l'esquadra de negres es va despenjar completament de la desfilada i el públic va protestar. Al boato de Rafael Cantó va sorprendre la plataforma del botxí i l'esquadra de negres, amb melena i una curta falda negra. Les Entrades es van celebrar el dia 28 d'abril de 1962 per la tardia Setmana Santa i l'hora de l'arrancà es va avançar 15 minuts. A més a més es va canviar el recorregut de les desfilades. Es va deixar de passar pel carrer Santo Tomás i es donava la volta a la Plaça d'Espanya per a encarar el carrer Sant Llorenç i acabar a l'Avinguda País Valencià. L'alférez tomasina 1962 va estrenar aquest nou itinerari i per això va ser fotografiat davant del Castell de Festes.
La capitania cristiana 1963 va ser compartida, però va destacar Luis Pérez Miró desfilant a carrossa en l'Entrada Cristiana. En lo alt d'una escalinata apareixien sentats la favorita de blau i el capità cristià 1963. El trage, fet per Rafael Guarinos, destacava per la cotamalla groga i un casc alat. A la túnica roja hi havia molts brodats, per exemple una àguila imperial de plomes negres, una corona i la flor de lis en fil d'or. L'espasa del capità cristià 1963 estava colgada del cinturó negre. El boato va apostar més per la qualitat que la quantitat i no va tindre cap tall. L'esquadra de negres tenia una falda amb una tela groga, una capa roja i un escut platejat al pit, però el que més va impactar va ser la coleta de cabells negres que portaven els estranys esquadrers. Al coincidir el dia 22 d'abril amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer, el públic foraster va ser molt nombrós. L'Alardo de 1963 es va desdoblar en dos itineraris, sent un canvi positiu que es manté en l'actualitat.
Una puntual crisi interna causada per la Junta Directiva va fer que el primer tro Luis Pérez amenaçara en la dissolució de la filà Tomasines. El local de la Plaça d'Espanya que va cedir l'empresari tomasina Juan Miralles es van convertir en la diminuta seu social de la filà Tomasines en 1969. La solidaritat demostrada durant dècades, gràcies a alguns membres de la filà Tomasines i la Societat Recreativa el Serpis, es va perdre als anys 70. Es van deixar de fer regals als més desfavorits i la filà ja no era tan xicoteta com per a organitzar visites als asils. El segon Sant Jordiet tomasina va ser una realitat en 1974. Óscar Jover Pastor, fill de l'estimat fester "Francisco Jover" va viure un any molt especial de la seua infància. Va ser el primer Sant Jordiet en ser rebut amb bengales al final de la Processó General. El trage de Óscar Jover era senzill per la falda blanca i la capa roja. Però va tindre una corassa original, amb el dibuix de 2 pavos reals i el Corpus Christi en metall daurat. Seria l'últim càrrec tomasina en època franquista, ja que els següent van coincidir amb la Transició cap a la democràcia espanyola.
El VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi es va celebrar a Alcoi en 1976. Un any carregat d'efemèrides i actes extraordinaris. Un dels més destacats va ser la Glòria Centenària del dia 23 d'abril. Es van recuperar els dissenys primitius de les filaes existents, així que van desfilar dos festers tomasines: Un amb el trage de la filà Tomasines Velles amb flors al cap i altre amb el trage de la filà Tomasines Noves amb el xaleco groc. A l'Entrada Cristiana també es va incorporar una excepcional esquadra especial amb el trage de tomasina vella i un cabo batidor. La Trilogia Festera Alcoyana es va desplaçar fins a finals del mes de maig i van durar 5 dies. Això va permetre al bàndol cristià desfilar de vesprada, com mai s'havia fet. L'anècdota va ser important per a la filà Tomasines ja que desempenyaven l'alferecia cristiana 1976 i anaven a ser els últims. El boato va estar pensat per a la llum nocturna i va destacar per la carrossa amb la cort de Maria Antonieta, reina de França de la dinastia dels Austria. Les vidrieres i els grups de castellanes van completar un boato històric. Francisco Valldeperas Casas era un fester tomasina que residia en Sabadell i que va acceptar ser l'alférez cristià en l'any del VII Centenari. Les plomes del casc feien al·lusió al color blau de la filà, mentre la túnica de Luis Solbes era de color blanc amb brodats de fil d'or. Saludava amb l'espasa muntat a cavall i agraint que les tempestes respectaren l'Entrada Cristiana. No va passar el mateix amb l'Entrada Mora i la Processó General, que va ser aplaçada al dia 30 de maig a causa de la pluja. L'esquadra de negres va sorprendre desfilant quasi de nit i amb un casc de plomes roges. La capa recreava unes flames, el cinturó era negre i la falda curta estava coberta per unes cadenes daurades. Francisco Valldeperas va quedar lligat per a sempre amb Alcoi i la filà Tomasines. La seua devoció el va dur a regalar els nous banquets del Temple de Sant Jordi, ja que era fuster. Altre dels moments més comentats del VII Centenari de la Batalla d'Alcoi de 1276 va ser la participació de 2 filaes alcoyanes a l'exitós concurs de televisió "1,2,3 responda otra vez". Els alcoyans van desfilar pel plató de RTVE entre les carabasses típiques del programa.
L'emblemàtic fester tomasina Francisco Jover va ser el capità cristià 1977. Les Entrades es van tornar a celebrar en el seu dia tradicional: Un 22 d'abril solejat. Francisco Jover Pérez anava a peu i arrastrant una llarga capa que subjectaven els glorierets infantils del bàndol cristià. La falda combinava els colors roig i blanc i la corassa tenia una creu. El casc de metall daurat estava rematat per unes pomposes plomes. Els rodelles van ser els seus fills i al boato també van desfilar unes donzelles. La carrossa de la rosa va encantar als mirons perquè els pètals s'obrien i es tancaven al ritme de la marxa cristiana "Zoraidamir". Genets distingits, estandards i monjos seguien al capità cristià 1977. El disseny de Luis Solbes que més va agradar va ser el de l'esquadra de negres. El roig i el blau contrastaven amb el daurats dels metalls. Però va destacar sobretot la pell de guepard de la capa i el propi cap de l'animal en el casc. Els xiquets que van participar al boato van rebre molts aplaudiments, al igual que les joves exòtiques de la carrossa amb columnes blanques. Els horaris es van complir i les Festes d'Alcoi van ser descrites com normals i brillants. En aquells anys ja es parlava de l'alt nivell adquisitiu dels festers de la filà Tomasines. Amb el pas del temps s'havia convertit en una filà gran molt vinculada als industrials del tèxtil que tanta fama tenien a la ciutat. Francisco Jover era un d'aquests empresaris rics que va fer un càrrec esplendorós. Els amos de les fàbriques es van apoderar d'una filà de principis d'esquerres en el passat. Al contrari, la filà Muntanyesos havia estat fundada per la burgesia local i dècada rere dècada va anar convertint-se en una filà humil. 
La seu social actual de la filà Tomasines va ser inaugurada en 1982 i va ser molt alabada per restaurar un local del casc antic al carrer Sant Jordi. Dos anys desprès la filà Tomasines afrontava la seua primera esquadra d'enmig. Fins a 1984 no van tindre el càrrec del Mig, ja que al bàndol cristià es va iniciar la Roda d'esquadres d'enmig en 1971 amb la filà posterior a les Tomasines en l'ordre de la desfilada. La bona situació econòmica dels festers i la il·lusió van fer que el disseny de Paco Aznar fora magnífic. Les xapetes platejades del pit, el punyal de la falda i l'artístic casc van ser molt aplaudits. La marxa cristiana "Zoraidamir" de José Pérez Vilaplana estava de moda i es va escoltar molt als anys 80. L'Entrada Cristiana 1984 va tindre un resultat redó, sent part del triomf l'esquadra d'enmig tomasina i els càrrecs de Cides i Maseros. En 1987 la filà Tomasines va guanyar el Concurs d'Olleta Alcoyana del Mig Any, coincidint amb la noticia de que el fester Octavio Rico Jover presidiria l'Associació de Sant Jordi. La seua Junta Directiva va viure una època de pau i tranquil·litat festera, allargant-se fins a 1995. El president Octavio Rico té dedicat el pasdoble "Tayo" de Francisco Esteve Pastor.
La filà del gest de la ma al costat va tindre alferecia cristiana en 1990. La filà Tomasines havia tingut càrrec en l'any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi i 14 anys desprès commemoraven el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi de Capadòcia. Luis Jordà Albero va ser l'alférez cristià i va estar acompanyat de les seues 3 filles com a favorites. Portaven trages de Paco Aznar amb metalls platejats, cotamalla gris i una ploma al casc. Però el que més va sorprendre va ser la carrossa del drac taronja, ja que sobre les seues ales apareixien sentades les favorites i el propi alférez tomasina. El drac ja era tot un símbol per a la filà i també es va contemplar en les banderes del ballet. La coreògrafa Inma Cortés va escollir la melodia de "Japanese" i el resultat va ser memorable. De fet va ser el ballet més nombrós que s'havia vist fins als anys 90 i va encantar pel dinamisme i la combinació de colors de les ballarines. Els cavallers van desfilar a peu amb "Fomento Musical" de José Pérez Vilaplana i les components del boato vestien totes en tons blaus. L'esquadra de negres també portava una falda d'aquest color, però va impactar per les banyes del casc i els metalls. El disseny va ser obra de Jordi Sellés i la marxa cristiana "Victor". Es van entregar roses al públic, multitudinari pel bon temps i la coincidència del 22 d'abril en diumenge. Una alferecia cristiana 1990 correcta que va ser molt ben valorada en la seua època.
Una volta més un home amb influències socials i econòmiques capitanejava la filà Tomasines. Era un motiu suficient per a que el càrrec de 1991 creara grans expectatives. Juan Miralles Mira va desfilar en una carrossa escalonada junt a la seua filla. La rodella sobre palanquí portava el mateix trage que el capità cristià, amb l'escut tomasina al pit. La favorita vestia de blanc i blau mentre que ell apostava pel roig amb brodats de fil d'or. Del trage de Paco Aznar va destacar el cinturó de metall i el casc amb un animal i plomes blanques. El cel també estava blanc i els núvols no van descarregar fins a la vesprada. La carrossa dels mags va causar sensació i també el ballet de Inma Cortés, amb màscares daurades i negres que aportaven exotisme al boato. Els trages de Paco Aznar van ser molt comentats per tindre reminiscències romanes, sobretot els cavallers i les dames blanques. L'esquadra de negres també tenia cert aire romà, però estava dissenyada pel grandíssim Luis Solbes Payà. La capa de quatre colors combinava amb la part davantera, predominada pel roig i el blanc. El casc daurat tenia plomes blanques, servint de nexe amb el trage del capità tomasina. La desfilada cristiana 1991 va arrancar de forma anàrquica i filà Tomasines no va ser l'única culpable dels retrassos considerables que es van viure aquell 22 d'abril de fa 30 anys. Els talls van ser incontrolables a les 2 Entrades, rebent xiulits i crits de crispació per part del públic. L'Associació de Sant Jordi va admetre que l'organització havia sigut nefasta i va millorar aquest aspecte de cara a 1992. Juan Miralles, conegut com "Pope" és un fester tomasina molt volgut que va dur a terme una capitania cristiana amb molts luxes.
La saga de Sant Jordiets de la família Chinchilla va començar en 1993. La filà Tomasines va acompanyar al xiquet elegit per sorteig entre molts candidats. Ivan Amorós Chinchilla definia al Sant Jordiet com la causa que donava sentit a les Festes d'Alcoi. El fester futbolista va estrenar el seu trage de Sant Jordiet el solejat 23 d'abril de 1993. Rafael Guarinos Blanes es va despedir del disseny fester amb aquest trage romà, desprès de 40 anys de dedicació artística. La puresa del color blanc sobreeixia en el trage de Ivan Amorós, però els elements preferits del xiquet eren la corassa amb àguiles, la capa roja i el casc daurat amb plomes immaculades. 160 anys desprès de que la Relíquia de Sant Jordi arribara a Alcoi, el Sant Jordiet 1993 la besava amb devoció desprès de les processons. La filà Tomasines albirava el final del seu any de protagonisme en l'Aparició de Sant Jordi 1993. Pocs anys desprès arribaria el quart Sant Jordiet tomasina, quan la filà era una de les més exclusives i familiars de la ciutat, ja que tenia pocs components. La filà Tomasines va tindre 2 Sant Jordiets en la dècada dels 90 i el cosí de Ivan Amorós va ser Sant Jordiet 4 anys desprès. Aquesta il·lusió per representar al patró d'Alcoi era sobretot del iaio matern dels xiquets: Amado Chinchilla.
La sort va somriure al xiquet Sergi Pérez Chinchilla en 1997, al eixir la seua boleta del bingo per a ser Sant Jordiet. Pertanyia a la filà Tomasines i a la filà Mudéjares i Sergi Pérez pot presumir de tindre un iaio capità cristià i un pare alférez moro. Sergi Pérez va desempenyar el càrrec sense timidesa i curiosament és un dels pocs Sant Jordiets que han estudiat en l'escola pública. Acostumats a Sant Jordiets salesians i d'altres escoles concertades, Sergi Pérez se'n eixia de la norma. El conegut col·legi públic Romeral li va donar un aire fresc a la presentació del Sant Jordiet que es realitza al Mig Any. Però Sergi Pérez Chinchilla va veure perillar les seues Festes de Moros i Cristians 1997 degut a la guerra del calendari. L'Ajuntament d'Alcoi i l'Associació de Sant Jordi van proposar passar les dates de la Trilogia al cap de setmana. La societat va defensar els tradicionals 22-23-24 sempre fins hi tot en una multitudinària manifestació. Els conservadors, comandats per Adrián Espí, van aconseguir el seu objectiu i les dates del calendari van ser revocats. La crispació social i les dures crítiques van centrar el debat en gener de 1997 i finalment Silvestre Vilaplana va dimitir com a president del Casal. El dimecres 23 d'abril de 1997 va tornar la concòrdia. Sergi Pérez Chinchilla va simbolitzar la pau desprès de mesos d'enfrontaments personals i polítics que no van aportar res positiu a Nostra Festa. A pesar del mal temps, el Sant Jordiet va poder lluir el seu trage a la Processó de la Relíquia. Sergi Pérez portava falda blanca a conjunt amb les plomes del casc, capa granate amb brodats daurats i una curta falda blanca. Unes tires en tons blaus vinculaven el trage romà al disseny medieval de la filà Tomasines. L'Aparició de Sant Jordi va culminar les Festes d'Alcoi 1997 amb Sergi Pérez Chinchilla llançant fletxes desde el Castell de Festes. Tocava pensar en les Entrades de 1998 en les que la filà Tomasines tenia el Mig. Paco Aznar va ser l'escollit per a un trage clàssic, ja que els esquadrers eren veterans de la filà. Els colors groc, blau i roig predominaven al disseny, junt al negre de l'ample cinturó i els metalls daurats. La capa blanca, la destral i el drac alat del casc van cridar molt l'atenció. El ritme de la marxa cristiana "Cid" va allargar el pas de l'esquadra de negres tomasina, desesperant al públic. Tots els capitans vius de la filà Tomasines van participar en aquesta esquadra d'enmig de 1998. 
En 1998 la filà Tomasines ja va disfrutar del Mig amb sol, però amb alguns núvols amenaçants que pronosticaven pluja per a la vesprada mahometana. El mateix va passar en 2004, quan tenien l'alferecia cristiana. I si en 1998 va desfilar la primera festera de ple dret, Núria Martínez, en 2004 es van veure els primers dissenys femenins. Entre ells el de la filà Tomasines junt al de Cruzados, Asturianos, Vascos i Realistes. Centrant-se en l'alférez tomasina, l'home encarregat va ser Rafael Blanquer Santonja, conegut com "Peti". El boato arrancava amb el ballet d'Ana Botella amb la melodia "Japanese" que ja s'havia escoltat 14 anys abans. El ballet va sorprendre pel drac que es movia i d'on eixien les ballarines blaves amb ventalls. Els dissenys de Luis Sanus van ser molt guerrers en tots els grups de dones del seguici, tenint el blau, roig i ocre com colors unitaris. D'entre els peveters de fum eixia la carrossa dels cavallers, amb un drac allargat. El trage destacava pels metalls i el casc alat. Uns esclaus arrastraven els troncs sobre els que anava pujat l'alférez cristià 2004, amb la banda sonora de la pel·lícula "Ben Hur". Rafael Blanquer va confiar el seu trage a un nou dissenyador: Ismael Llorens. El casc reproduïa el cos, cap i ales d'un drac i la cotamalla gris era la base del trage bèl·lic. Els metalls creaven l'estructura d'un drac amb les seues escates brillants, la corassa, les urpes i una espina dorsal en la capa negra. També va ser impactant el trage del rodella i la favorita, en tons blaus i negres. Ella i les dames de blanc van estrenar la marxa cristiana "La rosa del drac", que va augmentar la popularitat del contestà Francisco Valor. L'esquadra de negres va desfilar amb "Creu daurà", la marxa cristiana que més fama li ha donat al compositor. El disseny de Luis Sanus va ser una meravella per la falda de plomes blaves i la capa completament feta de plomes roges, l'altre color de la filà. El maquillatge facial gris es mimetitzava amb el casc de metall platejat. Molt aplaudit va ser el conjunt de l'alferecia cristiana 2004, un any en que la Segona Diana va arrancar desde la Font Redona. Anteriorment l'acte dels xiquets s'iniciava al Partidor.
A pesar de l'avançada edat, Amado Chinchilla Martínez va portar el seu càrrec de capità cristià 2005 amb dignitat. La bona climatologia d'aquell mes d'abril es va aliar amb aquest empresari alcoyà que ja era tota una institució veterana en la filà Tomasines. Dos dels seus nets havien sigut Sant Jordiet i els altres descendents van participar en 2005 com a rodelles i favorites de rosa. Amado Chinchilla estava precedit per la carrossa dels cavallers amb falda roja i un grup de xiquets repartint clavells al públic. Sentat però elevat per la carrossa, el capità cristià lluïa un trage amb falda negra i una llarga capa amb brodats. Però el color predominant del trage senyorial de Ismael Llorens era el blau clar. Els adorns de plata completaven un preciós trage amb una corona de rei. S'estrenava la ceremonial marxa cristiana "Amado capità", amb el que ballaven unes moretes llançant pètals. Els trages femenins del boato van ser dissenyats per Luis Sanus, qui també va crear l'esquadra de negres. Metalls platejats, penjolls i pells marrons li donaven sobrietat al conjunt, molt original per la forma del casc. Un dels plats forts del boato tomasina va ser el ballet d'Ana Botella. Es representava un sopar festiu en un palau medieval, en el que uns bufons feien bromes i els arlequins dansaven per a distraure a la cort. Les màscares i el colorit dels trages dels nobles van aportar molta plasticitat al ballet d'Ana Botella. Encara que el símbol de la rosa s'havia repetit al boato, no es va deixar de costat al drac ferotge. Una figura articulada d'un drac roig atacant a uns guerrers tancava el primer boato de 2005. Les novetats musicals de la filà Tomasines van ser molt ben valorades, destacant les marxes cristianes "Paco Jover" i "Pope" dedicades als anteriors capitans de 1977 i 1991 pel músic Ramón Garcia Soler. 
La pròpia filà Tomasines reconeix que són poc participatius de la festa al carrer i fins hi tot no són molt propensos a eixir en massa als actes oficials. Al segle XX era fins hi tot habitual la frase "Amb 11 festers sobra" ja que alguns ni tan sols volien fer esquadra o eixir a la Diana i l'Entrada Cristiana. Ara les coses han canviat i les dones han guanyat espai en la filà Tomasines. Van aconseguir disseny femení en 2004, formant part del boato de l'alférez cristià. Però aquest disseny de Luis Sanus ha aguantat el pas dels anys i segueix sent el trage de dona tomasina. Les franges verticals es mantenen però cambia el casc sense ploma roja. La cotamalla gris és molt característica de la filà Tomasines, encara que el drac i la rosa roja són els símbols oficials que els uneixen amb l'anacrònic trage de les Tomasines Velles. La filà té ara per ara 163 festers, 98 infantils i 50 socis. És incert saber quan les festeres de ple dret podran fer esquadra en aquesta conservadora filà. A l'Entrada Cristiana es dediquen a repartir rams de flor al públic, tradició antiga que es va perdre desprès de la Guerra Civil i que la filà ha recuperat.
El privilegi de l'esquadra d'enmig no va ser tan fàcil als anys de crisi econòmica i en 2012 la precarietat laboral i l'atur governaven a Espanya. Però les Festes d'Alcoi s'esperaven amb la mateixa il·lusió que sempre i la filà Tomasines desfilava al centre de l'Entrada Cristiana. Al ser una filà rica no va tindre problemes per a traure al carrer un trage espectacular, obra de David Blasco. El marró i negre van ser els colors predominants, mentre que el cel també es tornava negre anunciant pluja. El casc amb ossos i els adorns en forma de pedres van donar un aire guerrer i clàssic a l'esquadra d'enmig 2012. La capa de pèl negre, el cuero del cinturó i els metalls platejats completaven un esplèndid disseny, allunyat dels colors de la filà Tomasines. L'esquadra d'enmig cristiana va desfilar ràpida i amb marcialitat per a evitar els retrassos horaris de l'any anterior. Per primera volta es va escoltar a Alcoi la magnífica marxa cristiana "Sala i Soler" del contestà Francisco Valor Llorens.
L'últim alférez cristià tomasina no es massa llunyà i va ser una realitat el solejat 22 d'abril de 2018. Un gran càrrec personificat en José Luis Calvo Silvestre, un murer que va rescatar la marxa masera "La penya el cuc" per a la seua baixada pels carrers d'Alcoi. La temàtica del boato eren els exèrcits comandats per Pere III d'Aragó en una aliança entre els Regnes de Castella, Lleó i Navarra. El fill de Jaume I va emprendre la batalla de las Navas de Tolosa per a frenar l'impuls dels almohades en la Península Ibèrica. Tots els dissenys femenins de l'artista Juan Climent es basaven en una ordre militar medieval. Els cavallers i les dames, tots de blau i negre, van desfilar en carrosses separades amb les marxes cristianes "Xamarcai" i "La rosa i el drac" respectivament. Un dels ballets representava els clavells blancs i rojos mentre que l'altre simbolitzava els dracs amb un esquelet, ales i un crani terrorífic. Però el ballet que més va agradar una volta més va ser el de l'alcoyana Ana Botella. Per mitjà de la coreografia es va contar la llegenda de Sant Jordi matant el drac. La lluita entre el bé i el mal es va mostrar amb uns àngels blancs ballant entre uns dimonis negres amb espectaculars trages. Al ritme de la marxa cristiana "Dinàmics" ballaven les joves de roig recreant la sang del drac. Una guàrdia femenina de color blau precedia a la carrossa de l'alférez cristià 2018 i les 2 favorites amb trages elegants en tons blaus. Estaven protegides per un drac de dos caps que es movia i sobre el que saludava José Luis Calvo. Al trage de Juan Climent predominava el cuero marró i les teles en tons obscurs que emulaven la túnica tomasina. El casc tenia molta història i estava composat de metalls platejats, un drac i plomes roges. El drac de cua de peix estava present, mentre que l'esquadra de negres va preferir al tigre com a animal de referència. Juan Climent i els esquadrers van fer un homenatge al disseny de 1977, protagonitzat per les pells ratllades, les teles roges, les plomes de faisà i els metalls platejats. Sense cap dubte una inoblidable alferecia cristiana que va estar a la mateixa altura que la resta de càrrecs de 2018.
Un estudiat boato van presentar les Tomasines en 2019, girant en torn a l'ordre trinitària. Eren uns religiosos que traslladaven i rescataven als esclaus cristians sotmesos per l'Islam. Uns monjos obrien pas al ballet de Virginia Bolufer amb arbres, troncs i flors i fulles. Al ritme de la marxa cristiana "Mai-Sabel" les ballarines representaven el trajecte per les muntanyes dels Pirineus que van fer els Trinitaris. Els diferents grups de guardians i infidels capturats van aportar una estètica moruna a la capitania cristiana 2019. El segon ballet va estrenar la peça musical "Captivis Libertas" de Francisco Valor. Els trages eren molt simples per a que les ballarines feren acrobàcies. Els cavallers portaven una corassa platejada i teles blaves i roges, desfilant al ritme de la marxa cristiana "La Victòria". El capità cristià 2019 va ser Juan Enrique Miralles, fill de "Pope" que ja havia fet el càrrec en 1991. En aquesta ocasió, la marxa cristiana va ser "Terra Trinitas", també de Francisco Valor. Juan Enrique Miralles va desfilar junt a la seua filla en una plataforma amb les escultures de l'Hotel Reconquista d'Alcoi. Un drac daurat gotejava sang que acabava mesclada en les roses de la capa de la favorita. Era una autèntica princesa amb molts brodats i els cabells al descobert. El capità tomasina portava una armadura platejada del pintor Ignacio Trelis. Unes xapetes daurades tapaven la falda blava i la creu trinitària s'observava als braços. La corassa metàl·lica tenia un drac estampat i el casc semblava una corona. Juan Enrique Miralles lluïa una capa roja, mentre que les dames no en portaven i basaven el seu trage blau en un mosaic bizantí a la falda. A la carrossa de les dames hi havia una còpia dels àngels de l'altar del Temple de Sant Jordi. El ballet de les reines tenia trages cridaners que recordaven al de la pròpia Ana Botella en la capitania cristiana 2005. Arlequins i cortesanes donaven la benvinguda a princeses de 15 civilitzacions. Cada ballarina portava un trage diferent amb les característiques del seu lloc d'origen. Unes vidrieres humanes es movien amb l'obra musical "Deus Vult" com a cloenda de l'innovador ballet d'Ana Botella. Uns savis de varies cultures desfilaven a carrossa amb la peça musical "Alatriste". Juan Climent es va encarregar del boato, incloent als consellers i l'esquadra de negres. Un disseny clàssic en tons negres que devia pesar prou per tot el metall, sobretot al casc alat. Les barbes blanques, el cuero marró al pit i la creu roja del cinturó van destacar per damunt de la resta del bonic trage. I així es tanca el recopilatori de càrrecs, no sols de la filà Tomasines, sinó de les Festes d'Alcoi fins a la data actual.
Juan Climent ha tingut el recolzament dels càrrecs més recents de la filà Tomasines. Però no ha sigut l'únic dissenyador pel qual han tingut predilecció. Luis Sanus va rebre crítiques molt positives en els seus boatos de l'alferecia 2004 i la capitania 2005. Era un moment de plenitud creativa per al pintor i fins hi tot va fer el recordat Cartell de Festes 2008. Segurament també se li haguera encarregat a Luis Sanus l'alferecia tomasina 2018, però estava molt esgotat desprès de la seua capitania cristiana 2017. El prolífic Paco Aznar també va fer les seues incursions en el disseny fester als anys 90, fins hi tot llevant-li treball a Rafael Guarinos. Els dos van ser artistes importants per a la filà Tomasines, fins hi tot més que Luis Solbes, tot un referent per a altres filaes com Marrakesch, Aragonesos, Judíos o Berberiscos. Però no es pot menysprear la tasca de Rafael Guarinos, fins hi tot aguantant als partidaris del trage antic de tomasina vella. I és que aquesta qüestió de l'anacronisme sempre ha tingut els seus detractors i hui en dia pocs defenen una tornada de la filà Tomasines als seus inicis estètics. De fet els càrrecs, boatos i esquadres de negres s'han adaptat gustosament a l'estètica medieval. Fins hi tot han trobat recursos històrics propis i desconeguts, com es va poder veure amb l'Ordre Trinitària en 2019.
Pel que fa a la música festera, la filà Tomasines desfila tradicionalment amb la marxa cristiana "Ramón Petit", estrenada en Ibi en 1993. Però les Tomasines són fidels a Francisco Valor i desde 2004 la majoria dels seus boatos estan acompanyats d'obres musicals de l'autor més conegut de Cocentaina. Fins hi tot tenen dedicada "La rosa del drac", com a signe d'identitat. No obstant, a l'any 2005 es van permetre la llicència d'encarregar marxes cristianes noves en honor dels càrrecs antics de la filà. D'entre elles destaca "Paco Jover" dedicada a l'Àguila que ja havia faltat en aquell moment. També en 2004 van apostar per un canvi en la banda de música. I tenen l'orgull d'estar acompanyats de músics locals: L'Agrupació Musical el Serpis d'Alcoi. És la banda més jove de la ciutat, fundada al segle XXI, mentre la Primitiva data de 1830. A la Diana interpreten el pasdoble "Oh artista", adequat per al gest tomasina de la ma al costat. La filà Tomasines està considerada la més pija d'Alcoi, amb uns festers de classe social alta i amb poder econòmic. Fins hi tot se'ls acusa d'elitistes, ja que el seu accès és limitat i no tots poden apuntar-se a la filà lliurement. Una postura que defen Gilberto Jover com a primer tro. Aixó són les Tomasines, la formació cristiana amb la que concloem aquesta llarga etapa del blog dedicada a repassar la història de les 28 filaes alcoyanes.
Comentarios
Publicar un comentario
En este sitio web se utilizan cookies para analizar el tráfico y medir los anuncios. Más información sobre cómo usamos las cookies ACEPTAR